AFIRMA PEREIRA

Pereira viu ancorat en el passat. El seu caràcter tímid, sentimental, fonamentalment nostàlgic i, sobretot, el record de la seva don a morta l'han anat apartant de la realitat. No serà fins que, a l'agost de 1983, l'amistat amb dos joves de gran vitalitat farà que recobri el sentit del temps i, adonant-se dels canvis que s'estan operant a Europa, prengui consciència del seu lloc en la història.